dijous, 30 de juny del 2016

l'evolutiva era del teclat

Dura de manipular i sorollosa de funcionament, ella, i les seves contemporànies pràcticament han emmudit dins del planeta terra. Les millor tractades, rebran l'aixopluc d'algun col•leccionista i d'altres, encallades i oxidades, acabaran al departament dels desballestaments del femer municipal. La imatge ens mostra una d'aquestes i, per a qui pugui interessar disposant de temps per aprofundir o nostàlgia dels orígens de la mecanografia, la Viquipèdia, gràcies a qui es dediquen dia a dia a enfortir-la, ens obsequia amb una amena i exhaustiva crònica que, poca broma, començà el 1714.

dimecres, 29 de juny del 2016

el joc existencial

Els majors potser preocupats pel joc de "brèxits", els de fugida o permanència, o pel de governs en funció pendents de pactes estratègics afavoridors de l'Ibex 35 o dels drets socials i, els menuts, innocents aferrant-se'ls mostrant, això si, sense embuts, el model i estil de joc que els permet assimilar el novell enteniment que, a poc a poc, els va creixent.

dimarts, 28 de juny del 2016

instints malèvols truncats pel calc o filmació

La gavina damunt del fanal pot estar ben tranquil•la; si decideix baixar a peu del passeig, per molt que banderegi amunt i avall davant del moix, aquest, atrapat en el grafit mai podrà foragitar-la. És l'avantatge que es té quan contemples una imatge impresa o emergent d'una pantalla, si t'agrada, reconforta l'ànima i suavitza tensions musculars del rostre; si t'és indiferent, no li prestes cap atenció, gires el cap, el full o canvies de canal i, si t'és desagradable, perquè detectes doble moral, prepotència o directament t'està ofenent el sentiment d'identitat sociocultural, pots fer com l'au del fanal, sense pors, demostrar amb ganyotes, gestos o paraules d'animadversió tot allò que se t'acudeixi, si més no, per poder seguir transitant pel món.

dilluns, 27 de juny del 2016

mediàtica setmana del 20 al 26-J d'enguany

Escandaloses gravacions difoses pel diari Público revelant confabulacions abortives del procés per assolir un CATÈXITD'ESPANYA..., i a partir d'avui, si la llibertat de premsa no pateix un daltabaix, més d'una persona les seguiran gaudint i, més d'una patint.
BRÈXIT i post-BRÈXIT dels britànics..., i des de no fa gaire, l'expressió ciutadellenca "ara va de bo" referit-se a la UE, l'hi escau de primera.
Campanya, jorn de reflexió i dia assenyalat d'unes segones eleccions del 26-J dins l'inestable Estat espanyol, amb el mateix elenc d'actors dins l'escenari polític que en lloc de fer un digne i responsable mutis, ens han obligat a ser espectadors d'un bis de la seva mediocritat, amb el doble càstig de veure novament com l'actor més estoic ha rebut encara més aplaudiments..., i el sol seguirà eixint impertèrrit i alguns continuaran navegant i alguns continuaran ofegant-se i, parlant de negats, però sobretot per treure'm del damunt el mal gust que em deixa el fet de frivolitzar, penjo aquí una joia d'opinió que ens oferí ahir Joan Pons dins l'espai Pedraules.

dijous, 23 de juny del 2016

l'atractiu d'un tipus de vela

De llaguts sortosament n’hi ha un fotimer, el que no és tan freqüent és veure’n un amb la vela llatina incorporada per fer-lo navegar amb ella i això et fa pensar que, si arribat el cas tens la sort de veure’l, un cop l’ha desplegada, salpant cap a la bocana del port  iniciant la singladura, de ben segur que el carismàtic mode, forçosament atraurà més d’una mirada d’admiració i algun altre de sana enveja.
PD. L’últim esclat de l’escàndol per l’animadversió del sector feixista de l’estat espanyol cap al legítim dret d’independència de part de la ciutadania obligada, en un temps, a formar part d’un regnat de sanguinaris escurabutxaques monarques i en un altre temps sota una dictadura no menys sagnant i plena de corrupteles, et fa pensar en la dita del “bon vent i barca nova”, però ben mirat raonat i assenyat, tot dient bon vent, no ens cal la barca nova doncs la vella, la dels nostres ancestres, segur que és prou sòlida i emblemàtica, com els nostrats llaguts, per garantir la travessia.

dimecres, 22 de juny del 2016

aclimatació i harmonia

La solitud d'una espècie de gramínia crescuda en mig del passeig, té com a contrapartida que gràcies a la duresa de l'empedrat, ha anat creixent amb la mena de conjuntada sincronització possiblement envejada per més d'una d’espigada dins de jardins o a camp obert.

dimarts, 21 de juny del 2016

antenes multi usos

Les aus alienes a la migració, acostumen a fer-se propietàries de petits territoris de subsistència i així tenim que, diferents espècies fan ús de les barres d'antena utilitzant-les  com atalaia d'observació de patis, terrats o petits hortals des d'on guaitar engrunes de menjar caigudes a l'atzar, deixades apostes o, cucs de terra despistats per la superfície del sembrat i, si tenen sort que el moix, moixa cussa o ca de la casa no està a prop del nutritiu objectiu plantant-los cara, baixaran tot d'una en picat a satisfer la particular roda d'alimentació disputant-se entre elles, si és necessari, contundentment, el boci-tall que considerin més apetitós.

dilluns, 20 de juny del 2016

amb el temps, són amos els aprenents

Ara és època de tenir sempre neta i polida l'hèlix del motor no sigui que algues acumulades entorpeixin la navegació i, mentrestant, l'aprenent de tot, ho està fent enfeinat amb el maneig d'un fil de pescar a veure si amb sort, captura algun confiat gerret, esparrall o calamar, per sorprendre's i sorprendre'n els majors.

dijous, 16 de juny del 2016

defenses de mala fe

Malaguanyada intenció de tenir sempre blancs nets i polits els fumerals si per això els has d'encastar un reguitzell d'agressives pues metàl•liques perquè les aus no puguin atalaiar-se per observar l'entorn. Quina desconsideració!, quina dèria per la neteja!, quina mala llet! 

dimecres, 15 de juny del 2016

en comú, salvatgia i civilització

Fa bo d'imaginar la ferotge forestació de l'espai que déu d'haver-hi rere del núm. 39 d'un dels carrers del poble. Només veient la vital verdor que s'escola pel desgastat marc de la porta i sobrepassant el mur que l'encabeix, fan ganes d'interessar-se per la situació del lloc ocult, que no saps si conté un habitacle o  només és l'espai de l'hort corresponent un cop esmitjada la propietat pel repartiment entre els hereus. En aquest cas, la tafaneria, queda justificada pensant que si algú tingués cura activa  damunt l'ignot lloc, tal vegada recuperaria l'imaginat  hortet envoltant-lo, bucòlicament, d'un jardí mig salvatge i mig cívic.

dimarts, 14 de juny del 2016

de la Mona Lisa del XVI a la del XXI

La Gioconda actualitzada del retrat segur que no va jugar amb el model de nines que té al costat perquè, amb el “new look”, més aviat sembla que una Nancy haguera de ser la seva companya de joc. El que sí que és possible que compartís amb l’homòloga de Da Vinci, són estones d’oci contemplant teatre de titelles on no faltaria el personatge de la sempre carismàtica bruixa -del somriure mal fiador-, del darrere, si ens basem en relats històrics com el del Llibre de contemplació en Déu, datat el 1272, de Ramon Llull on explica que els joglars moros utilitzaven bavastells, ninots d’aparença humana fets de fusta policromada i, si volem assabentar-nos millor dels orígens del titella, podem donar un cop d’ull a la pàgina “teiamoner”, que entre altres coses ens explica “A Grècia van coexistir els titelles amb el teatre d’actors, però relegats a un art menor. La primera referència coneguda de Grècia data de l’any 422 a.c. i, els romans amb la seva conquesta es varen emportar les figures manipulades a la península Itàlica”.

dilluns, 13 de juny del 2016

deixeu-les créixer. a víctor català (1)

Pels carrers del poble sobreviuen varietats herbàcies que creixen heroiques desafiant l'inhòspit asfaltat però, a la gent que hi viu, no a tothom li agrada perquè més d'alguna persona si el conjunt floral el té a prop de casa, ben prests quan les tiges treuen el cap, l'arrenquen renegant de la deixadesa dels serveis municipals de neteja, d'altres però, condescendents i sabedores del fet que, on hi ha vida vegetal espontània vol dir que hi ha salut mediambiental, deixen que la planta faci el seu procés de brot creixença i pansiment tot respectant que  noves llavors vagin fent nous cicles i, tanmateix, pel que s'observa a la imatge qui sap si no són les renegaires les que no tenen cap inconvenient en llençar les burilles de la cigarreta a terra en fotent-se, amb aquest gest, de les que cerquen un cendrer o fan ús d'un de portàtil.

(1)Caterina Albert. “Era una dona indòmita, que anava per lliure. Li agradaven molt els jardins salvatges. De la mateixa manera que es resistia a encotillar la llengua, tampoc era partidària de la feina dels jardiners. Sostenia que s’havia de deixar créixer la natura sense intervenir-hi, i que les males herbes no s’havien d’arrancar (“tot són plantes”, deia). També s’estimava molt els animals i en tenia uns quants d’acollits”.     

dijous, 9 de juny del 2016

tria i remena, remena, nena

Una obra de Pop-Art i la d'estil clàssic comparteixen espai al terra del mercat de vell juntament amb un suposat envàs dosificador de sucre dins d'una capsa i un canti de ceràmica popular. 
Aquest és el conjunt més destacat d'un tot perquè cadascú faci la tria pertinent. 
Narcisisme Pop-Art, fervor religiós, contenidor d'ensucrar l'existència o, atuell per beure  a galet i poder pair-lo tot.
PD. Ahir el no a uns pressupostos bons o dolents, deixà en un replà el full de ruta. Canvi de rumb? D’Andreu Barnils, ens dóna a conèixer allò que ja se sap del fet que "els homes manen massa", per la qual cosa podem deduir que les dones, encara en moltes circumstàncies, són les encarregades de tenir l'escala neta i els replans lluents, feina honorable de fer però malaguanyada quan uns brètols, deixant anar testosterona sense recollir-la, embruten escala, replà i dignitat pròpia.

dimecres, 8 de juny del 2016

reparar el destí i no passa res

Amb el temps potser pots recompondre el passat, però la incògnita prohibeix fer-ho amb el destí a no ser que se'l posi aquest nom a un veler i el desgast de la navegació faci necessari arrengar-lo i posar-lo a punt per, de nou i de mica en mica, anar-lo desgastant a força de cercar destins.
Ahir, un nou atzucac polític va desgastar el procés d'aconseguir una Catalunya republicana i independent, no passa res, l'editorial d'avui al diari "Nosaltres els cansats", de Vicent Partal,  reflecteix que la ciutadania que aspira la independència no li fa cap enuig continuar al moll de reparacions.

dimarts, 7 de juny del 2016

desconcert a l'atmosfera

El vent en calma, el cel estirat i l'inici de la temporada turística donant pas al frenètic transit aeri, acostumen a ser les causes d'aparicions d'esteles blanques damunt del celeste espai, algunes, des d'una perspectiva concreta i juganeres amb estàtics fumerals, arriben a fer-nos dubtar de si són fum casolà o vapor de condensació d'aeronaus.

dilluns, 6 de juny del 2016

sensacions (A) (B)

(A), cauen quatre gotes mal comptades però a l'indret on sembla que n'han caigut de més mesurades guaitem que, la verdor perenne resistent dels matolls, la fusta d'ullastre de la vella barrera i les pedres de la conservada paret seca els hi revifen els colors de la matèria, sense mencionar -perquè en una imatge és imperceptible- l'olor de natura com el de tot arreu dels territoris del món on encara en queda i també, encara i sortosament, amb absència dels conflictes.
 (B), allí on els conflictes o les conseqüències hi estan presents, després de quatre gotes caigudes, l'angoixa ocultarà totes les sensacions i qui sap si la necessitat de supervivència, faci que aquelles persones que algun dia les tingueren no les oblidin, i aquesta, i no altre, sigui la locomotora de perduració on s'enganxen per continuar lluitant, no només per recuperar-les, sinó que també per deixar-les, als seus, com a llegat sensitiu del benestar.


dijous, 2 de juny del 2016

inassequibilitats, emmarco amb quatre fustes... (1)

La sequedat de la fusta,  l’òxid de les frontisses i el descolorit escrostonament de la pintura esmalt verd primavera, donen caràcter als finestrons entornats per preservar-se rere la finestra a peu de carrer, del sol i possibles mirades. I així un dia i un altre dia, el misteri de l’interior, per a qui no coneix qui l’habita, queda en mans de la fantasia que pot obrir una i mil històries, tant o més antigues que les quatre fustes del bastidor que sostenen  finestral i  porticons.
(1) Maria Mercè Marçal
Emmarco amb quatre fustes 
un pany de cel i el penjo a la paret.
Jo tinc un nom
i amb guix l’escric a sota.

dimecres, 1 de juny del 2016

mèu, mèu mèu, que vol dir: lliris? no gràcies

L'enorme test que forma part del decorat urbà, feia patxoca lluint bulbs i llirs en flor, sobtadament però, d'un dia per altre, el conjunt floral va desaparèixer i tot d'una malt pensant, ja te l'imaginaves dins del gerro d'algun racó d'una casa o de l'església davant la imatge de la verge Maria, en ser el mes de maig el dedicat a la seva devoció, en l'ofrena que acompanya l'oració d'idolatria de qui creu en ella fins que, casualitats de la recerca en Internet del nom de l'espècie floral, topes amb una pàgina que avisa de les reaccions adverses i fins i tot letals per als felins per la ingesta d'algunes plantes, entre elles els lliris, que poden afectar-los i,  en aquest cas, celebres la desforestació de la torreta urbana substituïda ara per un conjunt dels sempre fidels exultants i "comestibles" geranis.