divendres, 24 de novembre de 2017

d´humitats ossos i ombres

Moixeta, avui veig que tu també, fent la matinera ronda, t'atures una  estoneta per impregnar-te de l'escalfor dels primers raigs del sol que sempre són ben trobats quan la humitat nocturna i diürna fa estralls damunt qualssevol ser amb esquelet i, fins i tot la teva ombra, lliure d'ossamenta, sembla donar-se'n per contenta.

dijous, 23 de novembre de 2017

barri de porta (7) festa major (10 d´11)

La festa major és entre final d'abril i principi de maig, durant dos caps de setmana... Així comença l’enllaç que he penjat on es pot veure la realitat d’avui, no només dels actes d’aquesta celebració popular del barri, sinó que també la transformació d’aquelles gairebé dues hectàrees de terreny erm que eren la plaça Sóller, un 8 de juny del 77,  protagonistes de la desfilada d’una reivindicativa ciutadania decidida també a tancar el cercle de la convivència urbana amb creativitat, diversió i germanor.


dimecres, 22 de novembre de 2017

barri de porta (7) festa major (9 d´11)

Fent honor al seu personatge, en Charlot aturant el balanceig del característic caminar, generosament posava davant la càmera al costat de qui el requerís i també, s'ho passarien d'allò més bé, la pallassa i el mossèn, una fent i repartint ganyotes i l'altre fent i repartint benediccions.


dimarts, 21 de novembre de 2017

barri de porta (7) festa major (8 d´11)

La gent o bé sortia disfressada de casa o bé en qualsevol lloc a l'aire lliure s'acabava de guarnir, mentrestant caps grossos fets amb enginy per un sempre voluntariat de joves i no tan joves, anirien a parar damunt les espatlles de les criatures més disposades a lluir-los durant la desfilada, esdeveniment que uns dies abans, a uns i altres, els tindria enfeinats i uns dies després de la festivitat, segurament, també tot recordant divertides anècdotes del matí de cercavila.


dilluns, 20 de novembre de 2017

barri de porta (7) festa major (7 d´11)

Només d'imaginar el divertiment per les pensades de la disfressa durant els dies anteriors al de la cercavila, ja pagava la pena acudir a la cita amb ganes i ben disposades a fer que fos un èxit de participació i d'atractiu que atreies la complaença del veïnat.
Des de l'associació de veïns no només tenia importància aglutinar el veïnat per exigir davant qui fos resoldre les mancances del barri sinó que també s'era conscient que, quan calia, era l'hora d'enllaçar la comunitat pel divertiment social que donés caràcter de convivència dins del barri.



divendres, 17 de novembre de 2017

vosaltres els felins

No em miris de reüll que t'he enxampat.
Qui sinó vosaltres, sou els primers a prendre mesures quan s'apropa el fred?
Qui sinó vosaltres, dins qualsevol capsa de cartó esmitjada en fareu l'ocupació?
Qui sinó vosaltres, obligareu a la tòtila que us alimenta i acaricia, afanyar-se a cercar retalls de roba vells que us facin de matalasset?
Qui sinó vosaltres, em feu perdre el temps amb la fotesa de fer-vos una foto?, i..., qui sinó vosaltres, l'heu fet perdre a qui, fins aquí, ha llegit l'escrit!!!

dijous, 16 de novembre de 2017

barri de porta (7) festa major (6 d´11)

A la crida de personatges per formar part de la comitiva de la cercavila, com en la cançó "Qualsevol nit pot sortir el sol", d'en Jaume Sisa, gairebé cap personatge no hi va faltar.
Acudí la Caputxeta Vermelleta acompanyada d'un cap gros tan somrient com el portador que, de ben segur, no s'apartaria d'ella per si de cas havia de foragitar el llop.
També i segurament aprofitant la fal•lera constructora de l'entorn dels "sanahujas" del moment, una Pepa Maca obrera de la construcció va fer cap, cap a la cita.
Tanmateix ben xiroi, aprofitant l'escala al port de Barcelona de la nau pirata, va comparèixer qui sap si el que seria el grumet encarregat de fer net o "compartir" la cabina del mític i ferotge navegant Barba Blava.



dimecres, 15 de novembre de 2017

barri de porta (7) festa major (5 d´11)

Continuaré amb personatges de ficció que animaren la comitiva que recorregué els carrers de Porta anunciant, celebrant, inaugurant el que de ben segur seria l'esdeveniment festiu anual del barri que dia a dia, en el millor dels sentits, presumia d'identitat pròpia dins l'amalgama dels 9 barris.
Una pallassa Charlie Rivel, un capellà repartint benediccions sense escatimar ningú i un aprenent de músic sonant el bombo o una castissa de "los madriles" acompanyada d'un drac d'ulls desorbitats o, per si de cas algú havia de menester assistència mèdica, una infermera amatent i sempre somrient que tranquil•litzes el pacient durant les primeres cures d'emergència.



dimarts, 14 de novembre de 2017

barri de porta (7) festa major (4 d´11)

De fet, qui millor s'ho passa en les cercaviles on tota indumentària és benvinguda, potser és la població adulta.
Una bruixa de dol apedaçat com les de la Maria Mercè Marçal
Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal
o una Cabiria com la de Fellini, això sí gens ingènua i amb l'esperit ben lluitador contra tot tipus d'enganys, opressions, menyspreus..., i també, tot remenant uns quants calaixos de sastre casolans, algun èmul dels personatges del grup teatral Putxinel•lis Claca, Comediants...
Tots plegats interpretes de ficció que anaven apareixent per fer pinya amb la resta disposada a la sorollosa i divertida desfilada que esbombava xiroiament que, al barri de Porta, havia arribat la primera Festa Major.



dilluns, 13 de novembre de 2017

veus de menorca solidàries amb els presos polítics de l´estat espanyol

Dissabte dia 11, Menorca s'uní al clam pel rebuig a les inconseqüents acusacions del fiscal José Manuel Maza i les no menys arbitràries sentències de la jutgessa Carmen Lamela, contra dos pacífics activistes socials i vuit membres del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Ara, dues dones i vuit homes empresonats lluny de casa en centres penitenciaris a Madrid, la capital del regne, uns, president d'Òmnium i l'ANC, per les idees, i el vicepresident del govern conselleres i consellers, per fidelitat en el compliment de la voluntat de la ciutadania després del referèndum de l'1 d'octubre.
Com que no vaig poder anar a la concentració, no per això deixo d'enregistrar al bloc l'acte solidari que també va tenir lloc en altres indrets de l'arxipèlag, ciutats i pobles, que conformen la ciutadania del que un dia, de ben segur, tots units, serem els Països Catalans.
La foto que encapçala l'apunt l'he agafada de la pàgina Menorca Perlatercera del Facebook i el vídeo Presos Polítics. Maó 11 11 17 penjat al You Tube, recull l'emotiu text llegit per Ariadna Ferrer d'editorial Arrela i pel polifacètic poeta, lingüista, professor, exconseller..., Joan Francesc Lòpez Casasnovas, a la Pl. del Carme de Maó.

divendres, 10 de novembre de 2017

adoctrinar innocents i cagar l'esmaixada

Perdoneu que avui us utilitzi com a esquer però és que no puc estar-me'n de veure si la tòtila de l'Albiol em fot una denúncia davant la Fiscalia de la Protectora d'Animals per alliçonar-vos a què col•leccioneu i pengeu al vostre dormitori tot tipus de cartells relacionats amb el procés.
Aquest polític alt, que no vol dir que faci alta política, cada vegada que surt davant del faristol per fer alguna declaració, sempre atrau un públic expectant per veure-li com erra, en clau de ridícul, l'esmaixada de l'última ocurrència que li ha passat pel cap tot intentant de fotre els rivals de pista en la competició política.

dijous, 9 de novembre de 2017

barri de porta (7) festa major (3 d´11)

El Compte Dràcula, en Charlot, una papallona negra i un parell de gegants bojos improvisats amb envasos de cartó draps i quatre pals, envoltats de criatures sonant flautes i xiulets, desfilaven animats d'allò més, per davant del llarg mur del cementeri de Sant Andreu sortejant, això sí,  els camions de transport o d'obres, furgonetes i cotxes que, aprofitant el carrer ample mancat de voreres i asfalt, dia sí dia també, era utilitzat cada nit com aparcament de vehicles sense ordre ni concert, mantenint l'ocupació els dies festius. Era el campi qui pugui de la deixadesa municipal.


dimecres, 8 de novembre de 2017

barri de porta (7) festa major (2 d´11)

Abans d'iniciar la cercavila, un improvisat taller de maquillatge engrescà a la canalla per deixar-se pintar la cara amb divertits motius de fantasia que realcessin la disfressa o vestimenta del moment, aquí no importava si anaven d'una manera o d'altra, aquí només importaven cares i actituds alegres disposades a fer un recorregut per l'entramat dels carrers asfaltats o de terra polsosa del barri, a poc a poc tot aniria arribant, de moment, una escola pública gratuïta funcionant amb participació efectiva de tothom gràcies a la voluntat reivindicativa de mares, pares, mestres i veïnat solidari, per la qual cosa doncs, la primera Festa Major, en certa manera seria com l'auto guardó merescut pel treball solidari i social d'una gran part de la ciutadania del barri.


dimarts, 7 de novembre de 2017

barri de porta (7) Festa major (1 d`11)

Amb la frase de Bertrand Russell, "Els educadors, més que qualsevol altra classe de professionals, són els guardians de la civilització", inicio l'última entrega de les personals memòries del barri de Porta encabides totes dins l'espai de les "categories" d'aquest bloc.
Qui sap si asfixiats per l'allau de propaganda mediàtica de l'època, part de la gent de l'AVV decidí, embolicant-se la manta al cap, celebrar la que tal vegada seria la primera festa major del barri de Porta sumant-se així a la tradició popular d'altres nuclis urbans de la ciutat.
Del 8 al 12 de juny del 77, van ser els dies assenyalats per fer Festa Major!, i com que succeí a només tres dies de les primeres eleccions generals de l'Estat espanyol, tot fa pensar que, a fi i efecte d'oxigenar el cervell de la mediàtica i repetitiva arenga dels partits polítics competint entre ells per conformar el govern de la recentment parida transició, qui sap si per la ment dels que van organitzar la popular festa veïnal, tot i no ser vidents van ser conscients que tot l'enrenou polític del moment era una farsa més que servia per passar una pàgina de la història en el moment en què, precisament, era imprescindible de llegir-la i interpretant-la acuradament per no només denunciar sinó corregir-ne, sense embuts, els errors, horrors i carències de tipus cultural i social germinats durant el període feixista del franquisme.
Conscientment o inconscientment de tot plegat, la decisió de convocar la cercavila anunciadora de la Festa Major de Porta de fet seria el desig d'avalar i garantir que, malgrat tot, l'esperança d'un futur solidari i d'igualtat emanat des dels fonaments d'un sistema d'ensenyança renovat i modern, de mica en mica, aniria calant dins la societat.



dilluns, 6 de novembre de 2017

nosaltres, aferrades a les conviccions més que a les idees

Amb el 155 pretenien descol•locar l'independentisme i sobiranisme. Només en principi i en part, ho han aconseguit. Uns engarjolats, altres exiliats i per real decret de la cort del regne d'Espanya, per enèsima vegada, una República Catalana invalidada.
Aferrades a les conviccions més que a les idees, el col•locat que ens descol•loca, segurament ben descol•locat quedarà.
A corre-cuita eleccions autonòmiques convocades amb l'estratègia d'un PP desbocat secundat per un PSOE- PSC, desorientat?, no, esmaperdut!, i un C's cada vegada amb més esvàstiques als cervells, conxorxats tots plegats amb uns caps de colla del poder judicial que de la intransigència fan partidisme, pretenent acabar amb l'antidemocràtic mal son que no els deixa viure la condició humana pacífica i dialogant que tota persona té en néixer, mal son del fet que el poble català, fart any rere any de traves i filibusterismes al senat i parlaments, s'hagi declarat atenent els resultats d'un legal referèndum, republicà, independent i lliure.
La prepotència i supèrbia del clàssic bipartidisme sorgit de la transició encarregat de ser el gran germà vigilant de la "España una grande y libre", màxima heretada de l'enderiat franquisme, no els ha deixat avançar sota els principis de la democràcia ben entesa, i així per imperatiu legal, el dia 21D han convocat les "seves" eleccions autonòmiques sense adonar-se'n que ara, una majoria de la ciutadania farta del desorbitat totalitarisme del govern de l'Estat, la trobaran com sempre pacífica i dempeus més unida que mai, plantant-los cara, amb la qual cosa, comporti com es comporti la UE:
Aferrada a les conviccions més que a les idees, el col•locat que la descol•loca, de ben segur que descol•locat quedarà.

divendres, 3 de novembre de 2017

l'instint d'abusar d'una manera de ser

D'entrada, moixets,  perdoneu que us compari amb un fiscal Maza i una jutgessa Lamela que, ni de bon tros us arriben als coixinets dels dits de les potetes.
Moix i moixeta, esteu fets un parell d'intransigents. Sembleu la representació felina de la Fiscalia i del Tribunal Constitucional d'aquest disbarat en què s'ha convertit l'Estat espanyol.
Tu moixet, com en Maza, malaltissament observant des de la taula que cap ocell lliure de volar, s'aturi pels voltants del pati, i si ho fa, d'una urpada l'enviaràs cap avall a on la moixeta, estil Lamela, l'acabi d'estabornir privant-lo de per vida del retorn a ser lliure. És l'instint que parlàvem a l'encapçalament.

dijous, 2 de novembre de 2017

polònia TV3, i estat d’ànim compartit

La imatge és de tot just fa una hora. 2-11-2017 18:51PM
No podem permetre'ns de caure en la desesperació, el nerviosisme de l'Estat que s'adona va despullat, els fa actuar sense ordre ni concert, la seva prepotència tard o d'hora serà jutjada en el Tribunal Internacional de Justícia que no podrà desentendre's perquè la ciutadania, el tribunal del poble, arreu del món ja l'està jutjant.
Estic convençuda que els que avui dormiran empresonats, voldrien que no s'alteres més del normal la programació de TV3, i per tant que  el Polònia, que ja ha fet durant el dia els primers anuncis, s'emetés normalment, però estic convençuda també que, moltes de les persones que el seguim incondicionalment, avui, agrairíem una improvisació tipus debat seriós entre els que el fan possible.

imaginar

Imaginem-nos com seria el món si una jutge del tarannà de  Carmen Lamela, encara hagués de dictaminar sentència atenent la petició d'un fiscal del tarannà de José Manuel Maza, que acuses de sedició, rebel•lia i malversació de fons públics, als activistes socials defensors pacífics de l'abolició de l'esclavitud o, l'abolició de la jornada de treball superiors a les 8 hores o, l'abolició del treball infantil o, l'abolició del veto al vot de les dones, o... 
Imaginem-nos com quedarà de retratada la UE que, en l'Article 2 TUE, diu: LA UNIÓ ES FONAMENTA EN ELS VALORS DE RESPECTE DE LA DIGNITAT HUMANA, LLIBERTAT, DEMOCRÀCIA, IGUALTAT, ESTAT DE DRET I RESPECTE DELS DRETS HUMANS, INCLOSOS ELS DRETS DE LES PERSONES PERTANYENTS A MINORIES. AQUESTS VALORS SÓN COMUNS ALS ESTATS MEMBRES EN UNA SOCIETAT CARACTERITZADA PEL PLURALISME, LA NO DISCRIMINACIÓ, LA TOLERÀNCIA, LA JUSTÍCIA, LA SOLIDARITAT I LA IGUALTAT ENTRE DONES I HOMES. SÓN VALORS QUE HAN DE SER RESPECTATS PER QUALSEVOL ESTAT QUE VAGI A ADHERIR-SE A LA UNIÓ EUROPEA. SI UN PAÍS MEMBRE VIOLA AQUESTS VALORS POT SER SANCIONAT I FINS I TOT (NOVETAT LISBOA) POT RETIRAR-SE DE LA UNIÓ EUROPEA." , si continua sense pronunciar-se davant l'actitud d'injustícia, d'antidemocràcia i de repressió del govern d'Espanya cap a una de les autonomies que senzillament defensa exercir el dret d'opinar sobre el seu futur mitjançant un referèndum, fent cas omís de l'exposició dels fets sense intervenir en la demanda d'ajuda que està fent el president Carles Puigdemont instal•lat al bell mig de la capital de la seu de la Unió Europea. 
La decisió presa pel president i consellers d'evitar en tot moment l'esclat de reaccions immediates de desobediència civil d'una ciutadania preparada a fer-ho pacíficament, és d'agrair tot veient l'actuació “proporcional i proporcionada” (quina barra Soraya Sáenz de Santamaria) de la policia de l'Estat el dia 1 d'octubre.
Ara, obeint estratègicament submisament l'abús de poder de les citacions judicials redactades gairebé abans de cometre's els fets pels quals la jutgessa de l'Audiència espanyola els requereix, els consellers i membres de la mesa del Parlament, defensaran que cada una de les seves actuacions, en tot moment ha estat democràtica i, si en alguna ocasió no ho ha semblat, que miri la Sra. Lamela la definició del que vol dir "filibusterisme", que en algun moment per ètica o vergonya aliena, en democràcia s'ha de tallar de rel.
Ara tanmateix assumint la responsabilitat com a President de la Generalitat, Carles Puigdemont i els consellers que l’acompanyen,  convertits ja en  solitaris corredors de fons, des de Brussel•les seran els encarregats de defensar-se juntament amb tots els membres del Govern i del Parlament residents a Catalunya, de les acusacions de la Fiscalia de l'Estat tot denunciant la mancança democràtica i separació de poders del govern d'Espanya, confiant això sí,  què l'article 2 TUE de la UE, no quedi en una teoria sense pràctica. 

dimarts, 31 d’octubre de 2017

fora vuits i nous i cartes que no lliguen

Des de la proclamació de la sisena República a Catalunya un seguit d'opinions fan que, de cop i volta qui la volíem passem de l'eufòria a una mena de temença lluny de convertir-se en  desencís.
Eufòria per haver tingut la sort de veure gràcies a la voluntat del poble i polítics fermament demòcrates,  restituïts tots els greuges identitaris i socials dels avantpassats mescla de diferents llocs de procedència però arrelats sense problemes dins l'espai cultural i social del territori català.
Temor, que no desencís, per copsar com serà de feixuc i difícil de gestionar aquest 155 caigut damunt l’independentisme, activat pels qui tenen el potencial genètic no exempt d'utilitzar abusos de poder utilitzant la força bruta de les armes (avui la de cossos especialitzats en arts marcials), l'escarni o greuges per falses acusacions, patrimoni tot plegat dels que fa segles  comanen Espanya.
Com que també opino que aquest joc de cartes, partida d'escacs o competició de bitlles, s'ha acabat i que cal posar fil a l'agulla perquè ara toca iniciar la revenja, en aquesta imaginària lúdica situació, m'ho he fet venir bé per simular la partida de pòquer finalitzada, això sí amb cartes espanyoles perquè ningú pugui dir que l'independentisme les exclou del calaix dels jocs de taula, tot reconeixent que a l'hora de repartir les cartes, en saber qui ha guanyat la partida, ho he fet mirant els pals i nombres dels naips, descartant d'entrada els que no m'interessava que formessin part de la jugada final.
Conclusió: Pòquer de cincs, el de copes, espases i ors amb l'ajuda d'un comodí, a l'as d'espases (pòquer de cincs que substitueix el modest de bastos per un comodí ultra colpista i agressiu), contra una guanyadora Escala Real o de Color a l'as de bastos i, el que més m'agrada de tot plegat, és el significat esotèric o moral que des de segles tenen els pals de la baralla espanyola, començarem per les cartes guanyadores:
BASTOS: El poble (eines de treball del poble pla), mancat de poder algun. Representen el Món dels Naixements (ja que el bast és la branca original que donarà origen al futur arbre). Per això, representa en si els naixements, els inicis els emprenedors. És una carta d'acció. És més vulgar que l'espasa, ja que el bast és una arma més prehistòrica i més de defensa. Lluita per alguna cosa que es defensa o es pretén aconseguir. Treball. El bast (fusta) es crema i genera foc, per la qual cosa es correspon amb aquest element. El foc llavors, representa l'energia, la calor, l'estiu, la passió.
ESPASES: La noblesa, representada per les espases (força militar), també representen el Món de les Projeccions (L'Espasa representa l'element Aire, i les idees i la ment estan en "l'aire"). Les espases en si, representen lluita per alguna cosa o amb alguna cosa o algú. Representen als Lletrats, Policies, Advocats i tota classe de Professional que estigui format i capacitat professionalment, però molt més aquells que es dediquen a la defensa. S'usen com a atac i defensa, així que seran cartes duals, conflictives (doncs sempre que hi hagi espases hi haurà pors).
COPES: Un calze que representa a l'Església (poder moral), també el Món de les Emocions (l'aigua que porten les copes, representa la transparència, la sensibilitat i la puresa). Les Copes en si, representen esdeveniments socials o familiars de festeig en família o amb gent estimada. La Copa en si, també representa una "cavitat que rep", és a dir alguna cosa que espera a ser omplerta. Molt similar a l'úter femení (per això, la relació amb els embarassos i la fertilitat). En la seva faceta negativa, l'excés de Copes (beguda) pot causar confusió, embriaguesa, il•lusions, al•lucinacions, excessiva sensibilitat i sentiment de desprotecció.
ORS: Representen el Món de les Concrecions (l'or representa els diners i l'element de la Matèria que té valor per si mateix). Els Ors en si, són relacions comercials (on s'utilitza els diners), els diners en si mateix, algun ben material (acte, casa, etc.) que tingui valor físic, alguna creació o concreció d'alguna cosa que es mentalitzava. No és una carta que alguna cosa es posa en acció, sinó que és una carta de collita (veiem materialitzada la sembra ja feta). Representa per això, la terra (qui després de ser collida, es converteix en "bé" que és venut, i així es lucra). Estabilitat, sostén. En la seva faceta negativa, els ors poden representar el materialisme, l'excessiva racionalitat, ser tancat de pensaments, obstinar-se a veure resultats i no fer res.


dilluns, 30 d’octubre de 2017

el "tot s'hi val" del PSOE i sucursals

La imatge (data de captura 5-4-2014) penjada més d'un cop al bloc, si avui torna a sortir, és perquè la frase "cuchillo al PSOE" que de ben segur escriuria algú dels de la corda del PP o C's que ahir, rere la crida de Sociedad Civil Catalana, fent un recorregut pels carrers de Barcelona per la incondicional unitat d'Espanya, donaren la benvinguda a la incorporació del PSC, amb la qual cosa tot fa pensar que, definitivament, als mesetaris de !a por ellos, oé oé oé!, ja s'han incorporat els nostrats defensors de la terra que, amb l'explícita ideologia del "tot s'hi val!" (que també vol dir si cal pixar-se damunt la democràcia), desfilaren pel Passeig de Gràcia avall.
PD. La imatge afegida a la de l'encapçalament, està treta d’una noticia de Vilaweb.

dissabte, 28 d’octubre de 2017

avui a menorca tramuntanada de llibertat

Des de Menorca, benvinguda sisena República catalana
Per a força gent de ses illes la notícia ha estat o ben rebuda, o indiferent o de total rebuig. Ahir mateix una crida per solidaritzar-se va fer reunir gent a la plaça de la Constitució de Maó, reconec que l'emoció i pendent en tot moment del canal 324, va impossibilitar que hi acudís. Disculpeu, tinc una edat i la plorera era difícil d'aguantar.
Avui l'Ara balears es fa ressò de la concentració i també es Diari de forma reduïda dona la notícia, i si també penjo aquest últim enllaç, és perquè crec important comprovar el nivell d'alguns dels detractors que ens envolten, brètols que, com en el cas d'ahir a Catalunya, uns ja surten a fer destrosses o com en el cas d'alguns mitjans de comunicació arreu de l'estat, aquests "uns" només amb l'insult saben raonar. Les opinions del lector a la notícia del diari Menorca són l'exemple que esgarrifa.
Els partits polítics són la base de la democràcia?, sí, però tal vegada l'exemple d'Òmnium i l'ANC, ens facin pensar que l'essència civil pacifista i activa és tant o més necessària per empènyer-los a aconseguir nivells i cotes dignes de governabilitat.
Diuen que el pitjor de Menorca és la tramuntana i, així i tot encara és sana!
Avui, a la carta setmanal pels Jordis, el Cuixart i el Sànchez, una alenada d'aire tramuntanal carregat de llibertat procedent del Principat, l'empès dins dels sobres, així si són ells els que els obren, de ben segur que la notaran i en cas que els arribin oberts, pot ser que, amigablement, l'esclati al rostre a qui faci de censor.

divendres, 27 d’octubre de 2017

l`avorriment, mixeta, dels “pel sol fet”

Fent-te el desmenjat com aquell que no li va la cosa, no perds fil del què diuen per la tele tot i que, en el fons t’avorreix d’allò més tanta contradicció…, indecisió…, que, en el fons, a tanta gent fereix.
Els uns, ara això ara allò, amb cara d’emprenyats sobre quatre ratlles rere el nombre 155 d’un llistat de normes que quan volen se les passen pel folre pel sol fet de ser majoritaris en lloc de democràtics.
Els altres, ara sí ara no amb cara de bon xai, sobre viure en llibertat que el 80% de la ciutadania va decidir, en un referèndum que, agradi o no, pel sot fet de ser la veu del poble èticament ja és legal, i a sobre rebent cops d’estopa pel sol fet de voler viure en una República en lloc de seguir en una monarquia tipus Srta. Pepis, parapetada rere forces policials semblants a les del crit!A MI LA LEGION!, d’un tal Millan Astray, i fiscals i jutges anomenats per dits índex d’ideologia UNA GRANDE I LIBRE sota un ocellot transvestit ara de gavina.
Si mixetes, a mi també m'atipa una mica tot plegat i ja tinc ganes que arribi el Nadal només per saber si, a més a més de deixar un modest lot de menjar al carret solidari del mercat, saber quantes petites barres de torró d'Agramunt hauré de comprar per enviar-les als sediciosos o rebels de Soto del Rea

dijous, 26 d’octubre de 2017

la decisió final que vol dir que ara va de bo

La notícia “Puigdemont declina de comparèixer al senat espanyol”, estalvia una humiliació més. Gràcies, enhorabona i benvinguda República catalana.
Obsessivament, a última instància i com a un gran final de festa, el Senat de l’Estat espanyol l’havien convertit en la típica ratera imperialista de sempre.
RATERA: Una de les locucions del Diccionari català-valencià-balear: Loc.—a) Caure a la ratera: deixar-se agafar a un lloc o situació d’on és difícil sortir.—
Poemes de revolta (1943-1978) Joan Brossa
Poemes civils (1960)
PERSONATGE (1)
L’ardidesa del Cid
L’autoritarisme de Felip II
La voluntat d’imperi de Carles V
I el cul i la veu d’Isabel la Catòlica.

ESCAMOTEIG FRANQUISTA DE CINC POEMES (2)
                                      L’OFICI
…Esta dirección General de Información, a propuesta del servicio correspondiente, ha decidido: Resolver dicha solicitud, en las condiciones indicadas en la hoja adjunta.
Dios guarde a Vd. muchos años.
Madrid, 24 de febrero de 1960
                             EL PAPER ADJUNT
Suprímanse los poemas en pàginas 33, 45, 60, 64, 70 (los sonetos suprimidos en rojo), y preséntese galerada impresa.

(1) PERSONATGE, avui <senadors constitucionalistes del 2017>
(2) ESCAMOTEIG FRANQUISTA DE CINC POEMES, avui, 2017 <para muestra un botón del artículo 155 de la Constitución>

dimecres, 25 d’octubre de 2017

dues cartes setmanals a soto del real

La iniciativa va ser presa després de llegir l'article d'opinió de l'Albert Om a l'ARA del dia 20 d'aquest octubre del 2017 tan important i decisiu en la història de Catalunya.
Com que no tinc relació personal directa amb cap els dos Jordis empresonats, se'm fa difícil d'escriure'ls un text propi, per això opto per la comoditat d'anar copiant tot allò que, quan llegeixo, penso els podria agradar o distreure a ells també ara que, gràcies a la vergonyosa democràcia de qui governa l'Estat, estan tancats injustament a la presó de Soto del Real mancants de llibertat on, de ben segur, els dies i les nits se'ls faran llargues i feixugues de passar.
La primera setmana varen ser dos poemes de revolta (1943-1978) de Joan Brossa.
La segona, per si de cas no poden o els ha passat de llarg llegir-lo,  serà una còpia d'un apunt del bloc "marginàlies" que parla d'ells I, de produir-se la tercera setmana, la quarta, la cinquena la..., segur que el meu text setmanal i el d'altra gent, als dos Jordis, en Sànchez i el Cuixart, no els mancarà de tenir-lo entre les mans.

dimarts, 24 d’octubre de 2017

rebuig de menorca al cop d’estat que perpetua el “francoland” (1)

A Menorca el cop d'estat perpetrat pel PP, PSOE i C's al Govern de la Generalitat de Catalunya, també va indignar i commocionar alguna gent que, atenent una crida de solidaritat conta l'execrable fet, no va dubtar en acudir a la Pl. Del Carme de Maó sense poder esborrar del rostre la barreja de sentiments de preocupació d'enuig i alhora de coratge tot assumint com un greuge propi el desori comès pel govern de l'Estat cap a les institucions de l'autogovern del Principat tan agermanat amb ses illes.
Un megàfon passant de mà en mà serví per donar veu a qui tenia la necessitat d'expressar-se.
La primera intervenció recordà que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola damunt l'autonomia de Catalunya sense acceptar cap mediació de diàleg intern o extern, suspenia les llibertats a tot l'Estat i a mesura que l'anava escoltant em ratificava el fet que la democràcia que presumeix tenir el govern de l'Estat, ja és com un miratge en el desert erm d'idees progressistes de la història borbònica espanyola, i que dins del darrer capítol que s'està redactant novament figurarà, un gallec il•lustra anomenat Rajoy, president del govern i del PP que, amb una ultradreta de C's i d'un esgarriat PSOE que ja fa envermellir als illencs que els hi són fidels cada vegada que es miren al mirall, capítol que explicarà la sempiterna visió dels vencedors gloriosos d'haver mantingut la unitat d'Espanya ni que sigui a costa de saltar-se totes les regles dels drets humans.
Megàfon en mà, algú va fer referència al perill del retorn dels primers anys foscos del franquisme, i si bé no li faltà raó, una que va néixer en la postguerra i per tant els va viure tots sap que malgrat els aires de llibertat dels 60, la sensació que tots, absolutament tots eren anys obscurs, si bé no ens llevava la son sí que impedia d'alçar mai cap campana de llibertat al vol.
Avui, la gravetat de l'abús d'autoritat dictant rocambolesques sentències judicials acusant de sedició a dos pacifistes activistes socials, empresonant-los, i en marxa la mateixa acusació al cap dels mossos d'esquadra i bastint als tallers del clavegueram la del delicte de rebel•lia cap al President de la Generalitat, després de les brutals càrregues policials contra la ciutadania, constaten i posen en relleu la prolongació de la dictadura del generalíssim fins als nostres dies, règim francofeixista nefast que alguns pensaven que amb la transició quedava descartat, mentre que altres, i a fe que devien ser molts i malauradament de diferent color polític, sabien que d'això ni pensar-hi!, o bé dit en la seva llengua, ¿de eso?, !naranjas de la china!



(1) Pedraules - Joan Pons 

dilluns, 23 d’octubre de 2017

els tres "és que" del trio format per un barroer PP un incivil PSOE un inepte C's

És que no en saben més.
És que no tenen vergonya.
És que ells també són actors d'aquest esperpèntic teatre de l'engany que és la UE dels 28 que perden els papers només de pensar com cony podrien tenir en un puny (de produir-se l'efecte dominó) a 98 membres d'una UE lliure, democràtica i verdaderament solidària els uns amb els altres, per la qual cosa, en cas d'arribar a què
, sortir d'Espanya signifiques també que ens expulsessin, seria el fet tan clarificador que en castellà se'n diu "matar dos pájaros de un tiro" seguit del tan nostrat "bon vent i barca nova".
Un altre dels poemes de revolta (1943-1978) de Joan Brossa
COMENÇA EL GRAN BALL DE LES BRUIXES
“...la paz, la seguridad y la libertat sólo son posibles dentro del marco de las leyes que nosostros mismos nos hemos dado...”
No doneu el nom d’agulla a aquesta rata que parla. 
Doblegat en mil sentits s’aixafa el full de paper. 
L’enemic sen calor als peus, segons diuen per la ràdio.
No arrengleren les gras pedres,
ni cap filó les travessa.
Brilla el llamp, i el tro espetega. Dels bastons sortia fum.
Els corns s’enllacen al front, presoner al mig d’una xarxa.
La dona que busca els hostes s’entortolliga tot ventat el foc.
L’edifici resta vençut pel vent nocturn de la costa.
Qui es mira al mirall tot nu al toc vespertí de la cabra;
qui  no defuig la conversa sota la disfressa humana.
No fa vent. S’apaga el llum.
La ment continua centrada per la fixesa dels ulls.
Errant, avara de mots, amb creus de claus a les soles,
la carn de canó de sempre sabateja el bou i esquelles.
Omplen d’escuma arrels profundes enlairats pots de muntanya.
El xai va a meitat de preu per a la gent traïdora.
Veig caure un seguit de pedres per cràters de fargalada.
Remoreja mots secrets, descalç per via ferrada,
el Ruc dels rucs llavorers abans de cobrir les plantes.
De tant gratar-lo, el seny cou.
La terra ets tu, som nosaltres, mares, ties, fills, germans,
batent el cap contra portes, plorant i estirant-se els cabells.
L’escorpí sota la creu estoqueja la gran vila.
Diplomàtics, militar, amb cistells sota l’arbrat.
La boca del pou pregunta amb cançó que apunta el sol.
Els amors es fan estranys i no embelleixen converses.
Una vaga invasió s’incrusta a les rajoles.
Els pastors cullen rocs per defensar-se.
Camps i muntanyes tornin ben forts i encesos
en aquesta plana vermella. No amagueu el vas d’argent
arrecerats en un peny, amb les forces esgotades.
Remenant el blat de moro se senten uns cops profunds.
Em diuen del sargantaire que té el cap com de mussol.
Hi ha ceba i pa negre a la plaça.
Els vidres no entraven prou. Tot dallant perdem les cames.
Comença el gran ball de les bruixes!
No és hora de solitud la que arriba des dels segles!
“...con nuestra institucionalización nada puede entenebrecer el momento en que, por designio de Dios, se clausure definitivament el período vitalicio de mi Capitanía.”