Sort però que, en aquesta ocasió, dins l'espanyola casa on estem atrapades, dues autonomies han fet campana de la trobada. Una perquè ja ho té tot lligat i ben lligat des de fa temps i en principi, qui sap si per no entorpir, mantenen latents les energies de fugir, i l'altre perquè tipa de no lligar res més que en política estatal un allioli casolà els dies de costellada, ja fa temps que se'n desdiu de pertànyer a un sistema constituït silenciant memòries històriques on els caps de colla malauradament -tal vegada per ser-ne alguns els hereus- tenen comportaments afins al règim franquista que va sorgir dels colpistes que van carregar-se la segona república, prolongat fins i tot finalitzada la guerra civil, més d'una arbitrària sentència de mort humiliant, perseguint i fent emmudir a milers i milers de persones republicanes que no havien optat per l'exili.
Reprenent però el fil de la passada i ja deleble cimera d'autonomies, donat l'aixopluc que representa la UE, celebrem la decisió ferma i contundent que manté el Govern de la Generalitat de Catalunya de fotre el camp de l'opressor estat borbònic franquista i proclamar la República Catalana tan desitjada per tants i alhora tan ben vista o, simes no ben entesa, per alguns segons pot desprendre's d'alguna de les seves opinions públiques com per exemple: Obedients o ciutadans al De rebot de Joan F. López Casasnovas al Menorca diari, del passat dia 19.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada