Llegida la crònica i visualitzat el vídeo i, per allò de posar-se en la pell de l'altre, l'empatia, no deixes de sentir commiseració en veure en quina gola de llop la tenen atrapada com a mínim, aquestes dues entitats doncs, vista l'actuació davant del tribunal, tot fa pensar que segurament, amb l'ajuda tàcita del jutge, es desprèn que és la víctima ideal a utilitzar aprofitant-se del gest anticooperant del dia 9N en benefici d'aquells valors que acostumen a partir els unionistes més rancis i casposos que habiten el reialme de l'estat espanyol.
Avui segurament, diaris i tertúlies de ràdio i TV d'unionisme acèrrim, es disputaran la seva presencia tot intentant dissimular el caràcter efímer de la seva actuació el dia dels fets del 9N. Uns convençuts xalaran malgrat la sobre dimensionada valentia de la Dolores, i altres tal vegada més coherents, patiran pel ridícul que els deixa el regust de sentir la vergonya aliena.
Ah! i si teniu tres minuts per llegir el sempre encertat “de què anam”? d’Emili Pons Carreres, l’enllaç aquí i a dessota un tast:
“Quan el senyor Mas la va convocar, la consulta, el govern espanyol la ridiculitzava. El senyor Rajoy i els seus amics deien que seria una costellada. I es mostraven convençuts del seu fracàs, potser perquè ja s’esperaven que el vespre abans, el sistema informàtic de la Generalitat, que era vital per fer-la possible, sofriria el pitjor atac cibernètic que s’ha produït mai a Espanya...
Però la consulta es va fer, amb rigor, i amb uns dos milions i mig de participants. Diu la premsa ben informada que aquella nit el senyor Rajoy es va emprenyar amb els seus assessors de la cosa, perquè cap d’ells no havia sabut preveure el fotimer de gent que participaria de la «costellada». I ensoldemà va començar la història que ha duit per primera vegada en democràcia un president de la Generalitat al banc dels acusats. I a milers i milers de ciutadans a autoimputar-se darrere seu...”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada