Tal vegada ara, reinventant-se dins del neoliberalisme dominant i regulador dels mercats financers, aplicaran tot d'una i tots plegats la formula MACRONIANA que ja s'està desenvolupant en el país veí adaptable a tot tipus de canvi de rumb, on de ben segur podran nedar amb tranquil•litat en aigües aparentment i relativament calmades tots els dirigents i bona part dels militants i simpatitzants patxistes i susanistes conversos al pedrisme .
La característica de cada un dels tres candidats no ha deixat indiferent a ningú dels socialistes i qui més qui menys ha dit la seva i, com en democràcia tothom pot opinar, des de la distància ideològica també diré la meva:
Candidat de pedra = Patxi López, un bonàs i intel•ligent basc malgrat algun episodi no gaire democràtic del passat que de passada s'ha tret un pes de sobre confirmant que fora del seu país ningú compta amb ell per liderar res.
Candidata folklòrica = Susana Diaz utilitzada com una marioneta en clau populista amb el digne accent andalús per repetir pensaments d'ancians barons del partit situats en empreses de l'Ibex i dels casposos que tenen veu en alguna que altra autonomia de la Meseta.
Pedro Sànchez = El gatopardista gentilhomme espanyol triomfador visionari dels canvis de rumb necessaris per aconseguir que tot canviï pel fet lampedusià tan sabut i evident de què no canviï res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada