absorta vida

Repapiejada a l’ampit de la finestra damunt d’una estora aïllant de la fredor de rajola, rere la tela metàl•lica característica de gàbia conillera o d’aviram, estoica, estràbica, mig desperta mig adormida, observes el pas dels vianants i, sense adonar-te’n (o tal vegada si) dia a dia ho fas també, contemplant com passa el temps.