diumenge, 16 de juliol de 2017

el felí

A trenc d’alba res passa inadvertit al moix que, ara cap a un cantó del mur, observa expectant el trànsit de cànids tirant de la persona que els treuen a passejar i ara, cap a l’altre cantó, els vols rasos d’ocells que fan cridòria entremig del brancam dels suposats arbres del jardí interior. L’animal, segur que anirà de bòlit fins a l’alçada de sol que  consideri oportuna per, més tard, desaparèixer i endormiscar-se al racó de més frescor de la casa esperant la propera nit tot somiant i acumulant les energies que fan honor a la seva condició felina d’alerta i caça nocturna de, paneres, ratolins, sargantanes..., fins a la propera albada que potser si té sort i per desgràcia d’algun incaut pardalet nier, aquest li acabi entre les urpes i boca; no té gens ni mica de fam, solament és aquell incontrolable instint depredador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada