què bé si fos el blanc la suma dels escons de Junts pel Sí i els de la CUP per aconseguir la república catalana.

Diuen que el blanc és el color més perfecte, perquè el blanc no és un color: és la suma de tots els colors. Tanmateix diuen que el blanc és el color de la innocència i com que últimament, innocents converses fan bullir sobretaules, reunions formals i informals, opinions de blocaires, telegrames twitaires, murs Facebook o, crispats i moderats debats dins d’espais audiovisuals, amb el tema de l’estira-i-arronsa entre els components dels 72 escons sobirans i independentistes del parlament català, la necessitat de ficar-hi cullerada et fa moure els dits i la capacitat que penses tens de raonar, per fer anar el teclat de l’ordinador a fi i efecte de deixar una planera petjada de la personal opinió.
La revolució de la CUP, malgrat la connotació desfavorable que per algunes persones representa la condició de revoltós,al ser el grup estrictament demòcrata, s’ha de reconèixer que obre els ulls a un munt de gent.
L’entestament d'una CUP revolucionaria o pragmàtica, llegint el seu codi ètic i de conducta, garanteix l’honestedat dels principis d’humanisme que haurien de ser, a les alçades del segle que estem, la norma de convivència social.
En clau ara sí ben revolucionaria d’identitat, és poc discutible l’anticapitalisme de la CUP defensor de la igualtat d’oportunitats dins la societat, així doncs, la fita de superar en conteses democràtiques l’escull de la lluita de classe, encara és qüestió del present i del futur i no està demès que algú ens ho vagi recordant.
També hi ha gent que pensa que, per la CUP, Catalunya és una mena de laboratori de proves on utilitza el parlament com la plaça pública d’espargir  idees pel país amb intenció de què salpiquin també dins l’estat espanyol i, si fos cert, més aviat diria que això honora la seva lluita revolucionaria per aconseguir l’Ítaca d’una societat justa i, posaria la mà al foc que bona part dels components dels Junts pel Sí, hi estan d’acord, i això em fa pensar que, demonitzant la CUP, a ells i a la resta se'ls fa un flac favor.
Una cosa és el descrèdit i el dubte independentista envers la CUP quan no fa passos enrere i l’altre, el d’intentar dur a bon port els acords pertinents amb el grup per convèncer-los tot garantint, damunt pactes signats sobre paper, canviar l’actual sistema polític permissiu amb el fet que la sobirania del poble estigui en mans de l’establishment,   és a dir, sí, a  consolidar que la prioritat és la independència però que aquesta promourà, ja a casa nostra, la llibertat d’exercir democràticament la revolució permanent necessària per mantenir que la sobirania del poble no sigui novament segrestada.