grÀcia

Aniversari dels 200 anys de la Festa Major de Gràcia sense oblidar-ne els 4 de suspensió pel cop d'estat Franco feixista del 36 que culminà sangonosament el 39, la qual cosa provocà la suspensió dels festejos recuperats modestament i dignament en mig d'aquella por dins la pau, que ens cantà Raimon.https://youtu.be/kyMdCiKPPks
El pas dels anys i les ganes de gresca del veïnat per recuperar la tradició artística de guarnir els carrers competint noblement pels premis i accèssits (a vegades encertadament atorgats pel jurat de torn i a vegades gens ni mica, sobretot els anys de la postguerra on alguna "camisa vella" escombrà cap a la causa), ens han dut al dia d'avui on l'esclat de la festa atrau visitants d'arreu de la ciutat i del món.
I com que xerrem de tradicions, no és la primera vegada que apareix al bloc que, un 15 d'agost dels 80, la tira de l'AVUI reflectia l'enyor que s'apodera de la persona quan viu de lluny les festes populars del lloc de naixença exemplificant-lo en les del barri de Gràcia. Vermells, grocs, blaus i la tímida senyera penjaven de la garlanda de l'acudit de Nando. Avui, en la celebració del 200 aniversari i tal com bull el fervor independentista que definitivament ha deixat de ser íntim per a la majoria ciutadana de l'exvila, les banderoles penjades pel nàufrag del barri de Gràcia, gairebé són impensables, puguin ser diferents de les de la imatge trucada.