Després de la prèvia però, per no perdre el bri de salut mental que creus tenir, segueixo amb el costum d'omplir l'espai del bloc amb qüestions que de fet, acaben essent de tot i de res i, ben mirat, més de res, que de tot.
Les boires i cabòries: Quan en el temps que l'ancestral refranyer asseverava que, "alba emboirada, sol de vesprada" es nota que ni de bon tros tenien problemes amb desaparicions de zones de la famosa capa d'ozó de la que tal vegada ni tan sols tenien coneixença, per la qual cosa no estaria de més posar al dia la popular dita que més o menys quedaria així: "alba emboirada, potent sol de matí migdia i vesprada de gran cabronada".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada