divendres, 1 de setembre del 2017

el gat de dant i la rambla de joan f. mira

Mira tu, cercant per la xarxa he trobat l'entrevista feta a Joan Francesc Mira, traductor de Dant, o Dante en el castellà de la capsa del supermercat on tan a gust et trobes i, com que a més a més, també a la pantalla de l'ordinador, remenant, ha sorgit el text Rambla escrit pel mateix Joan F. Mira, en ser de luctuosa actualitat mundial parlar d'ella, aquí  te'l penjo ni que sigui per anar recuperant somriures.

RAMBLA, un tast: ...Però per què? Deu haver-hi moltes raons, però en qualsevol cas em sembla evident que l’atractiu de la Rambla de Barcelona no està en l’arquitectura. Vull dir que la major part de les cases que componen aquest carrer són més aviat lletges de cara, amb perdó i sense ofendre ningú. Les he vistes sempre tirant a brutes, com era normal durant tants anys a Barcelona i a València, però moltes, encara que les netegen, no podran recobrar una gràcia que no han tingut mai. A la Rambla no cal mirar les cases, doncs, sinó la gent. Exactament el contrari, per exemple, del carrer de la Pau de València, on la gent és perfectament prescindible i l’arquitectu­ra és tot. Fet i fet, en gairebé tots els carrers del món són tan prescindibles les cases com les persones, i quan això no passa vol dir que són carrers excepcionals. De manera que la Rambla de Barcelona no és exactament un carrer fet de cases, sinó d’arbres, de gàbies d’ocells, de qui­oscos, de parades de flors, i sobretot de gent. No conec cap altre carrer d’Europa o d’Amèrica —carrer de ciutat o poble gran, carrer de debò— ­que estiga fet d’aquestes coses tan insubstanci­als.
EL GAT, un tast: E.V. ¿És cert que el Dant tenia un gat que li aguantava l'espelma mentre escrivia?
J.F.M. Ni idea. Ni tan sols sabia que tingués un gat.
E.V. ?!
J.F.M. És que no m'ha interessat mai saber què feien Homer, Shakespeare o el Dant en les seves hores de lleure.
E.V. Està amb la tradició que diu que la vida d'un autor no serveix per explicar la seva obra.
J.F.M. Home, tampoc és això: un escriu des d'una cultura, un moment i un lloc concret.
E.V. A més, el Dant, vida i obra van molt lligades, no?
J.F.M. Sí, en el seu cas, sí. La Divina Comèdia no es pot entendre sense saber quines idees tenia el Dant i com va participar en el debat polític de l'època. Però les anècdotes personals són una altra cosa. No crec que tingui cap importància saber si tenia o no un gat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada