1-O, la menorquina solidaritat amb catalunya i un particular paral•lelisme

El mateix 1r d'octubre, Menorca a les 19 hores va fer una cassolada de solidaritat amb la Catalunya reprimida brutalment des de primera hora del matí.
Com en tants llocs de balears i de la península, amb només quatre hores, més de 500 persones ompliren la maonesa plaça del Carme fent sonors tocs de cassola que, davant l'aparició d'un furgó de la policia estatal carregat d'efectius atestant la concentració des d'un lloc proper. Reptant-los amb la mirada la gent concentrada, acceleraren  el redoblament continuo d’estris de cuina durant prop d’un hora, elevant el soroll al màxim de decibels possibles amb xiulets i escridassades de NO TENIM POR.
Potser sí que la presència de la policia va ser per preservar-nos de qualsevol aldarull amb els 700 manifestants (entre Maó i Ciutadella convocats amb dies d''antelació) que el dia abans van fer una "rojigualda" demostració pública "por la unidad de España"..., tal vegada si però segurament no, tot veient a les ordres de qui, ara com ara, estan.
Presentà l'acte solidari, Adriana Aguilar de Chachas sense Fronteres i Ariadna Ferrer, d'editorial Arrela llegí un emotiu manifest i altra gent del públic també va poder expressar davant del micròfon la indignació i continguda ràbia pels fets que estan passant a Catalunya i també és d'agrair la decisió de la batllessa de Sant Lluís d'excusar-se d'anar a cap acte oficial en honor al cos de la guàrdia civil o policia tot donant explicacions de per què. També la presència d'un dels membres dels Sonadors de Son Camaró, Joan Carles i en Tomeu de Pinyeta Pinyol, feren cantar a la concurrència, des del "Diguem NO"(tant de bo el cant fes reflexionar al seu autor) i l'Estaca (que al seu autor mai li calen mitges tintes) fins a unes enganxoses tonades infantils amb lletra canviades al•lusives a la resistència del poble davant tota mena d'injustícies.
En calent va impedir que goses dir la meva que ara, fredament, veig que no canviaria gens doncs després de quedar atònita tot seguint des de primeres hores TV3 o Catalunya Ràdio, em preguntava què va donar-los d'esmorzar el tal Pérez de los Cobos a la cuirassada guàrdia civil i policia de l'Estat perquè actuessin d'aquella manera, atacant persones de 18 fins a 90 anys amb un sobre a la mà per introduir-lo dins d'una urna, amb empentes, cops de porra, de peus, vexant amb tocaments a dones com si convertir-se en violadors també els fos permès, sinó que també arrasant com el cavall d'Àtila, destrossant a cops de bota i fornides barres de ferro, portes i finestres d'aquells centres d'ensenyament o d'activitats cíviques tan estimats per la ciutadania, la qual cosa, i perdoneu si en ser septuagenària se me'n va el cap, m'impedia de discernir entre la diferència d'un boig fanàtic conduint una furgoneta blanca pel mig de la Rambla de Barcelona un fatídic dia d'agost, entre els més agressius antiavalots del dia 1 d'octubre escampats per tot Catalunya a la recerca de requisar urnes i paperetes de vot, descartant naturalment la mortaldat entre la població, perquè potser aquí i només aquí, és on recau la seva "proporcionalidad".