gàrgoles, la juguesca d'arquitectes i prelats

Diuen que la seva funció útil sovint és motiu creatiu per representar figures mitològiques, monstres, dimonis..., i així, majoritàriament, són les de la catedral de Ciutadella de Menorca tal com recull la informació detallada de l'Ajuntament on  diu "A l'exterior, el to sever s'alleugereix amb els relleus dels animals quimèrics que formen les gàrgoles i sostenen els escuts d'Aragó i Ciutadella en els capitells de la bellíssima porta de la Llum" per la qual cosa crida poderosament  l'atenció la gàrgola amb representació d'una aiguadera d'aquelles de les èpoques de les colònies on ja se sap quines qualificacions de menyspreu rebien els habitants natius, i tot fa pensar en quins brillants cervells dels  segles XVII o XVIII se'ls acudiria encabir una persona humana entre quimèrics animalons.
L'imperi espanyol acostumava a conquerir pobles a cops de sabre i creus cristianes, per la qual cosa un cop més, no cal donar-hi gaires voltes a les ancestrals evidències de poders estatals conxorxats tant  conquerint com adoctrinant. Bé, he dit acostumava i potser devia  dir, acostuma.